Pubàlgia de l’atleta
La pubàlgia de l'atleta o també anomenada osteopatia dinàmica del pubis, ha estat descrita com una inflamació de la símfisi púbica i de les estructures tendinoses i osteoarticulars que recobreixen la pelvis. Aquesta patologia ha anat augmentant amb els anys a causa de l'exigència en els entrenaments durant la pràctica esportiva.
Gràcies a un millor coneixement dels elements que formen part de les estructures de la pelvis, s'han pogut plantejar i dissenyar noves estratègies preventives i terapèutiques, descobrint que el causant de l'estrès de l'articulació del pubis és un desequilibri de forces dels músculs més relacionats, com són els adductors i els abdominals.
La pubàlgia de l'atleta, com el seu nom indica, és més freqüent en esportistes que corren, però sobretot en aquells esports on es xuta la pilota com en el futbol.
Hem d'entendre que al pubis s'insereix el grup muscular abdominal (m. recte abdominal i m. oblics) i on s'origina el grup muscular adductor (m. adductor llarg, m adductor major, m. adductor menor, m. pectini i m. gràcil). L'acció antagonista d'aquests dos grups musculars han estat postulats com la principal causa de la pubàlgia de l'atleta. Això es deu a una hipertonia dels músculs adductors especialment entrenats i forts en comparació amb els abdominals baixos, normalment poc entrenats i més febles, provocant un defecte en el moviment de cisallament de la símfisi púbica, podent afectar les articulacions més properes com la coxofemoral o la lumbo-sacre, augmentant el risc a patir lesions a la musculatura isquiosural. També pot estar causat per desequilibris (dismetria, displàsia de malucs, hiperlordosis lumbar, etc), pràctica esportiva en terrenys excessivament durs o desnivellats, calçat esportiu inadequat, mal recolzament podal durant la pràctica, sobreentrenament i moviments repetitius de gambada.
Els símptomes que notarà inicialment l'esportista és un dolor a la zona inguinal durant la pràctica esportiva, que anirà augmentant progressivament fins a limitar els moviments combinats de flexió i rotació de maluc amb adducció de l'extremitat, com succeeix al xutar, saltar, pivotar, amb canvis de ritme o sprint. El dolor s'acaba instaurant i podent-se irradiar fins a les zones inguinals més profundes, testicles, zona lumbar i glútia.
A la pubàlgia de l'atleta hi ha 4 nivells d'afectació:
Fase I: Els símptomes són unilaterals, normalment en l'extremitat dominant, el dolor es presenta a la zona inguinal i en la musculatura adductora. El dolor desapareix després de l'escalfament però torna després de l'entrenament.
Fase II: Símptomes bilaterals i referits al llarg dels músculs adductors. El dolor augmenta després de cada sessió d'entrenament.
Fase III: Símptomes bilaterals, el dolor a més de referir-se per la zona adductora també repercuteix a la zona abdominal baixa. L'esportista presenta dolor en els moviments de pivotar, xutar, saltar, i normalment acaba abandonant l'entrenament.
Fase IV: El dolor és generalitzat i augmenta al caminar, afecta les accions de la vida diària.
En el nostre Centre de Fisioteràpia Fisiostar, el tractament que recomanem sempre ha de ser individualitzat per a cada esportista, però en línies generals al notar els primers símptomes és recomanable repòs esportiu, un programa de rehabilitació i bones pautes per millorar l'estabilització lumbo-pèlvica. A Fisiostar utilitzem tècniques manuals, estiraments, pautes de reeducació postural, ganxos, embenats funcionals i tècniques fascials. A més de les tècniques per disminuir el dolor, a Fisiostar creem programes d’exercicis personalitzats que busquen l’activació dels músculs estabilitzadors i l’estirament dinàmic de la musculatura escurçada. El període de repòs esportiu és i seguirà sent controvertit, ja que dependrà de molts factors com l'edat, l'esport implicat, els hàbits saludables, etc. Per prevenir la lesió serà important una bona preparació física i treball dels músculs abdominals de la forma correcta ja que si no es pot agreujar la lesió.
ALBERT TRAYTER FONT
Comentaris (0)